Manifest
Volem contribuir a la destrucció del sistema cisheteropatriarcal blanc capacitista a través de discursos transfeministes diversos, en contraposició al feminisme liberal que aguaita des de les institucions.
Parlem en plural de transfeminismes perquè les nostres vides estan marcades per la intersecció de diverses opressions i el subjecte del “feminisme” no és únic.
La tecnologia és política i per aixó, no es pot separar la tecnologia actual ni com pensem sobre aquesta de la ideologia capitalista. Pensem que deconstruir el concepte que tenim de què és la tecnologia i com ens relacionem amb ella és necessari per a lluitar contra el capitalisme.
Rebutjem el tecnosol·lucionisme, que és pensar que els problemes es sol·lucionen amb més tecnologia en lloc de sol·lucionar el problema en sí mateix, mentre s’omet l’impacte negatiu de l’ús o creació d’aquesta tecnologia. Un exemple d’això és intentar sol·lucionar el canvi climàtic construint grans parcs eòlics o pensar que l’automatització del treball ens alliberarà d’ell, quan just l’existència d’aquestes mateixes tecnologies que aporten la falsa “sol·lució” generen una depèndencia extrema al sistema actual.
Ens oposem a l’automatització de la discriminació i la injusticía estructural a través d’algoritmes 1 i la mal anomenada “Intel·ligència Artificial”. Creiem que el major sabotatje és no utilitzar-les i lluitar .
-
No parlem del concepte d’algoritme en general, sinò d’aquells algoritmes creats per empreses tecnològiques per automatitzar els seus propis interessos capitalistes: escogint el contingut que veus, si pots rebre una ajuda econòmica, quanta visibilitat tindrà el teu perfil a una xarxa social o quant salari rebràs. ↩︎
Creiem en el decreixement tecnològic, qüestionant el concepte únic de tecnologia impost pel capitalisme. Abandonem la idea que la tecnologia és neutra o que és una simple ferramenta. L’existència d’una tecnologia sempre respon a un context polític e ideològic, i per això, qüestonem des de l’arrel: per què existeix aquesta tecnologia, si la seua fabricació depèn d’un sistema de producció capitalista i què impacte té en nosaltris.
L’alta tecnologia és una doctrina obsessionada amb l’eficiència, l’innovació i la complexitat, que es construeix sobre l’extractivisme colonial i l’explotació de lis humanis, els animals no-humans i la Terra.
En contraposició, el moviment low tech (baixa tecnologia) explora tecnologies que siguen fàcilment reproduïbles i reparables, que la seua fabricació requerisca processos més simples i que no depenga de l’extractivisme capitalista.
DIY (Do It Yourself) és un moviment cultural anticapitalista i anticonsumista que es va consolidar amb el moviment punk dels anys 70. La filosofia DIY pot considerar-se una forma de vida que rebutja participar en el sistema capitalista on el mercat i la competitivitat són els engranatges de la societat. DIY s’aplica en les nostres vides quan cuinem, confeccionem la nostra roba, reparem el sistema elèctric o resolem problemes sense necessitar d’un doctorat. En el cor del moviment es troben els fanzines: xicotetes publicacions casolanes i distribuïdes, usualment de mà en mà, per a expressar-se i compartir lluny de les imposicions i discursos hegemònics.
DIWO (Do It With Others) és una extensió del moviment DIY. Pretén incidir en la cooperació per a generar coneixement, potenciar les creacions col·lectives i experiències que donen autonomia. Per això, podemtransgredir l’obsolescència programad? Sí, amb el programari lliure. Aquest és un altre eix del nostre DIWO.
L’autogestió, horitzontalitat, coneixement lliure i conscient són formes de resistència de les quals parlen aquests moviments i que nosaltres prenem.
Ens uneix la motivació d’aprendre, caxarrejar i compartir coneixement per un bé col·lectiu. La cultura hacker ens inspira, ens mou i, per això mateix, la fem nostra també:
- Volem aprendre per l’art d’aprendre.
- Tota informació ha de ser lliure, promovem l’ús diari de tecnologies lliures i lluitem contra el copyright, les patents i qualsevol altre intent de restringir el coneixement.
- L’accés a les computadores hauria de ser il·limitat. Ens venen la il·lusió que els dispositius que tenim són nostres i, no obstant això, se’ns nega el control total. La realitat és que estan a les ordres de les empreses fabricadores (com ara iPhone) i són caixes negres que no se’ns permet obrir.
- Compartir és viure! El coneixement té la propietat de multiplicar-se i compartir-lo només el fa més valuós i divers. No totis tenim accés a la mateixa informació i la seua distribució beneficia a la comunitat. Com va dir Aaron Swartz en el seu Manifest per la Guerrilla de l’Accés Obert, la informació és poder i tenim un deure de compartir-lo amb el món.
- Desconfia de l’autoritat, promou la descentralització. Desconfiem de tota autoritat perquè aquesta exerceix poder sobre nosaltres i es mou per interessos tirans. En el cibermón això es tradueix al control que posseeixen les grans empreses (Facebook, Google, Amazon, etc) sobre les nostres dades. Hem integrat progressivament els seus productes en la nostra vida diària quasi sense adonar-nos, i sense adonar-nos, ens espien. Ens manipulen, ens mantenen en la seua bambolla consumista i tecno-feixista, i a les nostres mans està crear resistència davant aquests gegants.
- Protegeix la privacitat. Aunque tenemos claro que no nos gustaría que nos espiasen en el mundo físico, cuando se habla del ciberespacio no lo vemos con la misma claridad. Sin privacidad, Internet es una herramienta de control para empresas y gobiernos. Nuestros datos dejan de ser nuestros cuando los subimos a plataformas que se lucran de ellos (Instagram, Facebook, Google, etc). Luchamos por proteger nuestra privacidad porque nuestros datos nos pertenecen.
- Combat la cibertirania. Fa ja temps que vivim en un Gran Germà a l’estil 1984, només que s’ha rebatejat com dades massives. El conjunt de la humanitat connectada a Internet genera dades constantment a una velocitat inimaginable que són recopilades per governs i empreses. Podem afirmar amb certesa (vegeu el cas Cambridge Analytica) que aquesta informació s’usa per a manipular-nos, dissenyar màrqueting personalitzat o per a criminalitzar-nos. La centralització d’Internet i les seues dades facilita aquesta tasca, per la qual cosa advoquem per la seua descentralització. Animem a qualsevol cibernauta a utilitzar serveis basats en models descentralitzats com P2P i el fedivers.